Parts i Tècniques

De planta el·líptica, les seves dimensions màximes són 130 x 102 m. Presenta dos elements funcionals fonamentals: l'arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle (on encara s'aprecia una fossa i dependències subterrànies, que segurament devien servir per tancar les feres destinades als jocs), i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic.

L'amfiteatre es divideix en 2 parts ben diferenciades, l'arena i la cavea.

L'arena comunicava amb la cavea mitjançant una serie de passadissos que pasaven per davall de l'arena, també havia una fossa bestiaria on els animals estaven guardats fins l'hora de l'espectacle.
La fossa bestiaria estava sota terra però recoberta de fusta a la superficie deixant-la uniforme.
La cavea estava dividida en tres seccions la imma cavea, la media cavea y la summa cavea.
La imma cavea es la zona situada mes a prop de l'arena, això si estaba separada per un podium que els protegia de les armes i els animals. Aquesta zona era només per la classe alta de les ciutats.
La media cavea, esta situada a continuacio de la imma cavea i esta dedicada al public en general.
La summa cavea es la part superior del escenari. En alguns amfiteatres no es construia per motius d'espai o estructura, solia estar finalitzada amb un passadis portificat.
Com altres amfiteatres aquest va ser construït aprofitant el vessant d'un turó per així aprofitar la seva inclinació i ficar les grades, una secció de la graderia esta situada directament sobre la roca.
En canvi la zona contraria esta suportada per arcs de formigó (opus caementicium), formant una estructura buida.
Es va aprofitar la fossa bestiaria per després edificar construccions cristianes, una visigoda i una altra de romànica.
La seva façana estava composta per una successió de arcs.

Les grades eren construïdes damunt d'un podium, fet de carreus, per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la mateixa roca natural per a la construcció de les grades, la imma i media cavea, del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes, en formigó, opus caementicium i amb blocs d'opus quadratum.

Dos murets dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant les vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca (cunei). És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s'empra en els grans edificis d'espectacles.

El podium es conserva parcialment, tindria una alçada de 3,25 m i la seva decoració original era de pintura sobre dels blocs de pedra local, revestit amb lloses de marbre (possiblement durant la restauració de l'edifici l'any 218). Tant la primera decoració pintada, com la segona amb lloses es conserven en la zona nord-oriental. A aquesta reforma correspon la inscripció considerada més llarga de la península Ibèrica, en commemoració de la restauració. Estava formada per 52 blocs i se situava en el podi de l'edifici, coronant-lo.

El passadís de servei que anava per darrere del podi, de 0,87 m d'ample i 2,50 m d'alçada, estava pavimentat amb petites pedres lligades amb argamassa i la paret que el delimitava era d'opus vitattum. S'han conservat diversos carreus que formaven part del revestiment de les grades, amb inscripcions referents als individus que les ocupaven.

Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l'amfiteatre han permès recuperar nombrosos blocs de pedra perforats, que tenien funció de contrapès per aixecar la lona que cobria l'amfiteatre, el velum.

Les dues portes principals que comunicaven directament l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l'eix curt, per on sortien gladiadors i feres. En el traçat d'ambdós eixos, per sota del nivell de l'arena, s'obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l'amfiteatre i dels espectacles que s'hi desenvolupaven. Són visibles actualment.

La construcció de l'amfiteatre comportà l'obliteració de la necròpolis de cronologia augustal relacionada amb el traçat de la Via Augusta. Tenia una capacitat aproximada de 14.000 espectadors, i la seva construcció es degué a un sacerdot del culte imperial "Flamen Romae Divorum et Augustorum", es conserva part de la inscripció de donació de l'edifici per part del flamen, durant el principat de Trajà o Adrià.

Disposava de fossa bestiaria, aprofitada després per edificar dues construccions cristianes, una visigoda i una altra romànica. L'origen d'elles és el martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, l'any 257. Més tard es van efectuar nombrosos enterraments en els seus voltants.